eRevista… o no
Formar - Informar - Divertir

Una figura molt coneguda

19-abril-2003 per

Mira fixament durant 30 segons els quatre punts petits que hi ha en el centre de l’imatge. Desprès tanca els ulls, tira el cap enrera sense obrir els ulls, i ……. t’apareixerà una figura molt coneguda. Comprova-ho, és impressionant !!!.

Acudits

14-abril-2003 per

- Mi esposa no me entiende. ¿Y la tuya?
- La mía no te conoce.



- Oye Manolo, tu mujer cuando hace el amor, ¿Grita mucho?
- Joder que si grita, la oigo desde el bar.


El anciano de 95 años llega al medico para su chequeo de rutina. El Doctor le pregunta como se siente.
- Nunca estuve mejor - le responde - Mi novia tiene 18 años.
Ahora esta embarazada y vamos a tener un hijo.

El doctor piensa por un momento y dice:
- Permítame contarle una historia. Un cazador que nunca se perdía la temporada de caza salió un día tan apurado de su hogar que se confundió tomando el paraguas en vez del rifle. Cuando llega al bosque se le aparece un gran oso. El cazador levanta el paraguas le apunta al oso y dispara. ¿A que no sabe que paso?

- No sé -responde el anciano.
- Pues el oso cayó muerto frente a él -concluye el doctor.
- Imposible -exclama el anciano- alguien más debe haber disparado.
- A ese punto quería yo llegar.



- ¿Por favor, me da un boli?
- ¿Recargable?
- O de John Ford, me da lo mismo.

RECETA DE COCINA PARA BORRACHOS
1.- Rellenar el pavo con la panceta, atarlo, salpimentar y echarle un chorrito de aceite de oliva.
2.- Pre-calentar el horno a 180 grados durante diez minutos.
3.- Servirse un vaso de whisky para hacer tiempo.
4.- Meter el pavo al horno.
5.- Servirse otro vaso de whisky, bebérselo y mirar el horno con ojos ligeramente extraviados.
6.- Boner el terbostato a 150 gramos, grabdos y esberar veinte binutos.
7.- Servirse odro vaso…
8.- Al cabo de un drato, hornir el abro bara condrolar y echar un chodretón de pavo al qüisqui y odro de qüisqui a uno bismo.
9.- Darle la vuelta al babo y pillarse la bano al cerrar alorno, ¡bierda!
10.- Desbués de vinte binutosss, sagar el horno del babo y abradarse totalbente la bano, ¡Ufff!… deramar barte de sarlsa en el rrsuelo y progurar no dresbalarse y esgornarzse gontra el pigo de la encimedra y agabar con la bierna endre los babos.
11.- Alganzar la bodeya de qüisquid y mederse un targuito.
12.- ¡Pufff!… no gueda qüirsqui ni bara agompañar la bierda de vabo que ha sablido. ¡Gue le den bor gulo al babo y a su buta marde!.
13.- Agostarsze y dorbir un drato.



El doctor empieza a dar la ronda por la mañana a todos sus pacientes:
- ¡¡Hombre, Martínez, parece que usted tose mucho mejor hoy!!
- Sí, es que me he pasado la noche practicando.


- Mi suegra se murió de cataratas.
- ¿La operaron?
- No, la empujaron.

El Màrqueting de Santa Claus

14-abril-2003 per

Santa Claus SA funciona molt bé i ofereix beneficis, a pesar de les recessions, depressions i per sobre de qualsevol escenari econòmic possible. La raó per la qual el seu màrketing funciona millor que el teu, és perquè ell utilitza una psicologia sòlida i tenaç, sap que no necessita usar tècniques noves i cridaneres, ja que el seu màrketing tan simple i senzill ha sobreviscut al pas del temps.

Si no creus en Santa Claus, hauries de canviar d’opinió, perquè l’home grassonet del Pol Nord arrasa, i tu també pots fer el mateix si et cenyeixes al bàsic. Descobreix si el teu producte o servei encaixa, llegint l’article següent.

Jingle Bells, Jingle Bells, Jingle All the Way…

Marketing Santa Claus

Si et dirigeixes al cor del màrketing de Santa Claus, l’única paraula que se’n desprèn és “coherència”. Generació rera generació ha estat exposada a una ‘marca’, a un missatge i a les mateixes imatges poderoses. De la mateixa manera que a Mercedes ‘li pertany’ el terme luxe i a Volvo el concepte de seguretat, Santa Claus té en propietat la paraula esperança. Cada nen mereix la seva Nintendo, i té la il·lusió de disposar de prou punts en l’escala de la bondat per justificar una muntanya de regals.

Tot i això, moltes empreses es cansen de la seva pròpia marca. Elles suprimeixen, canvien o aboquen milers (sinó milions) de dòlars en un pou sense fons de canvis sense sentit. Fixem-nos per exemple en la publicitat de McDonald’s. McDonald’s ha fet seva la idea de ’sortides en família’, encara que els seus anuncis han calat fons en el món dels adolescents.

Té sentit ocupar una quota de mercat de manera tan rígida? Segurament penses que si. Les famílies surten amb els seus nens per anar a McDonald’s. Aquests nens es convertiran en adolescents preocupats pels diners i que passaran l’estona a McDonald’s. Aquests tindran nens i néts que no fa falta imaginar on acabaran. ¡A la M gran i groga!, justament allà.

Santa Claus no vacil·la. Els seus clients són nens. Igual que molts màrketers, ell podria haver estat molt temptat a entrar al ‘mercat del regal’. Mal aconsellat, hauria intentat arribar a adolescents, adults i a qualsevol. ¿Pots veure com la màgia funciona encara? Fins i tot la més petita de les quotes de mercat és enorme i pot expandir-se per si mateixa.

Massa empreses perden el seu focus i t’ofereixen raons per les quals has de comprar els seus articles. Santa Claus insisteix en una: ‘Sigues bon nen o ja pots seguir esperant!’

El pots reconèixer-lo enmig d’un Cel ple d’estrelles.
Coneixes algú que vingui a visitar-te en un trineu enmig de la nit, amb rens i regals? La raó per la qual Santa destaca amb tanta intensitat en el nostre record és perquè és diferent. El carter fa el mateix però ometent les floridures.

És molt important desenvolupar com el teu missatge de màrketing es diferenciarà. La proposició bàsica del màrketing de Santa Claus no es construeix únicament amb un branding coherent, sinó també amb una diferenciació molt dura. Els clients tenen molta informació del món que els envolta, per tant, has d’aconseguir entrar en el petit racó que queda lliure dins la seva ment amb un angle tan obtús que ells et recordin per a tota la vida.

Rose Richards dirigeix Office Doctor. El que la diferència de tota la resta de gent en qüestions administratives és l’expressió: ‘Small business pain relief’, que vol dir alguna cosa com: ‘Alleujament del dolor de la petita empresa’. ¿Pots imaginar la teva reacció a l’escoltar una cosa així? La ment humana es mostra intensament curiosa, i una afirmació de màrketing com aquesta és un esquer excel·lent. Voldràs saber quin tipus d’alleujament ofereix Rose Richards i com ho fa, especialment si ets algú dels que pateix aquest ‘dolor’. Aquesta és només la meitat de la història. La construcció del missatge l’eleva des d’un simple procés numèric a cirurgia cerebral, i això la fa única.

Si desitges aquesta diferenciació no has de mirar més enllà de la llum que guia el trineu de Santa Claus: Rudolph amb el seu nas brillant. ¿Pots recordar també a la resta dels vuit rens?

En qualsevol cas, un punt molt important és que el missatge de màrketing no sigui només diferent sinó que també estigui orientat al client. Rose elimina el desordre administratiu, així com Rudolph ofereix un far per a una navegació més fàcil.

Si no ofereixes un benefici al client, el simple fet de ser diferent no et durà enlloc.

Dóna i Rebràs
Quants de vosaltres esteu intentant fer contactes com bojos? Intentant desesperadament omplir les sempre esgotades reserves bancàries? Tu vols, vols, vols! Et convindria fer un cop d’ull a l’estil de Santa Claus.

Ell primer dóna. Si investigues a fons dins la teva ment, t’adonaràs que les persones que t’agraden més són aquelles que t’han concedit el seu temps, els seus diners o els seus coneixements. Confies en elles i et seria molt difícil negar-te a fer-los un favor.

L’essència més profunda de les emocions humanes és la por. Cada producte o servei, sense excepció, s’introdueix al mercat amb por. L’únic antídot conegut per a la por és la CONFIANÇA. Quan la confiança puja, la por desapareix. Com més confiança acumulis, millor podràs fer negocis.

No creus que Santa Claus seria capaç de vendre’t qualsevol cosa? No creus que podria vendre’t productes diferents o fins i tot vendre-te’n més dels que volies comprar? Santa podria trucar a la teva porta el proper estiu i estaries encantat de convidar-lo a la teva barbacoa.

Depèn de tu mateix el construir la teva pròpia confiança, afegint una peça de Lego cada vegada. Identifica els teus clients i estudia què els hi pots oferir. Podria ser informació, temps o fins i tot una deliciosa galeta coberta de xocolata. És la teoria clàssica del ¿què hi ha per a mi?. Si no pots trobar alguna cosa amb substància per satisfer els seus desitjos, no voldran veure’t.

Juga com Santa Claus. Funciona.
Ell sap si has estat bo o dolent…
Santa Claus si que coneix els seus clients. Fins i tot sap si estàs dormint o despert.

Ara entres en joc. Pensa en el teu millor client. Com es diu? Quan és el seu natalici? Li agrada l’entrecot o el llobarro? L’entrecot molt fet o al punt? Què pensa de tu? Què és el que no li agrada?

Segur que ho estàs intentant endevinar. No en pots estar del tot segur perquè has estat tan ocupat amb els números, que has oblidat completament el quid de la qüestió.

La raó per la qual el màrketing de Santa funciona és perquè coneix íntimament les teves necessitats individuals. Si vols una bateria, la tindràs. Si vols una Barbie, no rebràs un xilòfon.

Santa Claus ho sap perquè el que li interessa és DONAR. Per donar, has de saber exactament què vol el receptor, si no, el teu regal no mereixerà ni l’embolcall que el cobreix.

Algunes persones es preocupen per la invasió de la seva privacitat. Però, quan va ser l’última vegada que et va molestar que un proveïdor es presentés amb un enorme pastís de xocolata (el teu favorit) pel teu sant o amb uns segells estranys per al teu fill (perquè a ell li encanta col·leccionar-los)?

Santa ha envaït la nostra privacitat gentilment i la fa servir per ‘donar’, no per prendre. Per això no ens importa. En canvi el departament d’Hisenda la utilitza per ‘prendre’ i aquí radica la principal diferència.

Client una vegada, Sempre Client.

Santa no perd clients. I punt.

Una de les principals raons per la qual és capaç d’aconseguir-ho és perquè pensa en el client, el seu client. El seu client és el nen, qui en pocs anys es tornarà més ‘ llest’ sobre Santa Claus, i el client del seu client és el pare que té el fantàstic poder d’aconseguir que els seus nens siguin bons i no dolents encara que només per una estona.

Com que el concepte treballa al seu favor, ells mateixos realitzen tota la publicitat. Sense TV, ràdio o Internet, el missatge de Santa arriba a milions de nens a tot el planeta. Aquests nens creixen i la meravella de Santa es transmet a través de les generacions.

Serveix per a Santa Claus, però com podria funcionar això al món real? Situem-nos en el cas d’un venedor de texans.
Jeans West (un minorista de texans) té algunes de les respostes. Necessitava un parell de texans, però Stephanie (la dependenta) me’n va vendre dos. No ho va fer donant-me la llauna, sinó recordant-me amablement que obtindria 20€ de descompte en el segon parell. Amb la meva compra, em va lliurar un val de 10€, per al meu ús o per a regalar a algú. També em van inscriure en un programa de fidelitat que m’oferia un descompte del 10% si gastava més de 250€ en productes durant els pròxims 6 mesos.

Això és el que va fer encertadament Jeans West per a convertir-me en un client permanent.

  1. La venedora em va fer les preguntes adequades per descobrir les meves necessitats.
  2. Em va vendre més productes al donar més valor als meus diners.
  3. Un val regal amb una data de validesa assegura una compra addicional o fins i tot millor, em dóna l’oportunitat de traspassar-lo a una altra persona i ‘crear un client’ per a Jeans West.
  4. Fixant la meva ment voluble de consumidor a un esquema de fidelitat. Ells volen que em quedi amb ells per sempre.

Els passos de Santa poden variar, però en essència ell et lliga a un programa sòlid de fidelitat del que és pràcticament impossible sortir-ne. És ‘client fa client’, millor que ‘la publicitat fa un client’. És més barat i funciona!

En resum aquests són els punts principals del perquè Santa Claus sempre torna.
Aquests conceptes poden sonar una mica antiquats però s’ha pogut provar durant anys que funcionen bé.
Prova’ls amb la teva empresa i la teva marca i veuràs com pots aprendre de l’home del Pol Nord.

1)Una marca sòlida
La coherència és la clau. Això s’aplica a qualsevol lloc, des de cites de negocis o publicitat fins a qualsevol tipus de comunicació. Continua repetint-te el mateix missatge i penja’l en un lloc visible.
Si canvies, que sigui perquè el teu antic missatge no està funcionant. Jo vaig canviar el nostre eslògan de ‘Principis d’empresa a prova de recessions’ a ‘Reactivant a clients ensopits’. La proposta és la mateixa però la segona opció va tenir 10 vegades més resposta que la primera.

2) Diferenciació:
Santa sap que podria ser un courier amb diferència. Tu també pots crear la teva pròpia llegenda. Nike feia servir ‘Just Do It’ , La Coca Cola va llançar el concepte de ‘Ron i Coca-Cola’ gravant de forma ineludible la paraula ‘cubata’ en la nostra ment. La identitat està en la teva ment. No importa quantes marques hi hagi en el mercat, el teu producte té la seva pròpia empremta. Només has d’aprofundir en ell per descobrir-la.

3) Construeix confiança donant primer.
La vida és sembrar primer, per recollir després. Si no dónes primer, només obtindràs resultats limitats. Quant menys pensis en tu mateix i més et centris en el que el client necessita, més confiança guanyaràs. Els negocis es basen en la confiança. Si no la tens, ets història.

4) Coneix al teu client…
Igual que et coneixes a tu mateix, la recollida de dades sobre els teus clients i el seu òptim ús et durà directament a les seves ments i t’hi permetrà arrelar. Cada vegada que et vegin haurien de pensar que ets Santa Claus arribant a la ciutat.

5) Reactiva als clients ensopits.
Tots els teus clients són volcans esperant entrar en erupció. Hauries de saber qui són i com podries treballar en tàndem amb ells. Oblida el teu producte o servei. Això es dóna per fet: Ha de ser bo. Descobreix quin és aquest “altre factor més” i els mantindràs per a tota la vida.

Igual que ho fa Santa Claus …

Article de Sean D´Souza
www.psychotactics.com

Mitos y realidad en torno a la cafeína

12-abril-2003 per

La cafeína es una sustancia natural (un alcaloide) presente en las hojas, semillas y frutos de más de 63 especies vegetales de todo el mundo. Desde hace tiempo, se consumen en todas partes productos que contienen cafeína, como el té, el café y algunos refrescos. Más recientemente, han aparecido en el mercado bebidas con mayor cantidad de cafeína (las quot;bebidas energéticas"). Uno de los efectos más conocidos de la cafeína es su capacidad de actuar como estimulante, retrasando temporalmente el cansancio; efecto que puede causar insomnio en individuos sensibles.

También se ha demostrado que la cafeína tiene un ligero efecto diurético, estimulando la eliminación de líquidos. A pesar de que se han realizado numerosos estudios sobre su inocuidad, circulan todavía muchas ideas erróneas sobre esta sustancia tan común. Este artículo recoge los resultados de investigaciones científicas sobre la cafeína y la salud, y pretende aclarar ciertos aspectos controvertidos relativos a este componente.

Mito: La cafeína crea adicción.
Realidad:
Mucha gente dice ser "adicta" a la cafeína del mismo modo que se puede serlo a las compras, el trabajo o la televisión. Según las definiciones aceptadas y en opinión de la mayoría de las autoridades, la cafeína no crea adicción. Al cesar de forma brusca el consumo regular de cafeína, algunas personas pueden padecer dolores de cabeza, fatiga y somnolencia.
Estos síntomas no suelen persistir más de un día y pueden prevenirse reduciendo el consumo de cafeína de forma gradual.

Mito: La cafeína aumenta el riesgo de sufrir enfermedades cardiacas.
Realidad:
Numerosos estudios realizados a gran escala revelan que el consumo de cafeína no aumenta el riesgo de padecer enfermedades cardiovasculares, ni incrementa los niveles de colesterol, ni produce alteraciones del ritmo cardiaco. En individuos sensibles a la cafeína se observa un ligero aumento temporal de la tensión arterial. Sin embargo, este aumento es similar al provocado por actividades cotidianas, como subir escaleras. No obstante, es recomendable que las personas con la tensión alta consulten con su médico a este respecto.

Mito: La cafeína provoca cáncer.
Realidad:
Existen pruebas científicas de peso que demuestran que la cafeína no incrementa el riesgo de padecer cáncer. Dos estudios a gran escala llevados a cabo en Noruega y Hawai y el análisis de 13 estudios realizados con más de 20.000 sujetos revelan que no existe ninguna relación entre el consumo regular de café o té y el riesgo de contraer cáncer.

Mito: La cafeína es un factor de riesgo en lo relativo a la osteoporosis.
Realidad: Algunas investigaciones sugieren que el consumo de cafeína puede incrementar la pérdida de calcio en la orina. Sin embargo, se ha comprobado que dichas pérdidas son mínimas y que el consumo de cafeína en dosis normales no afecta al nivel de calcio ni a la densidad ósea. Varios estudios más recientes confirman que el consumo de cafeína no es un factor de riesgo en lo que a la osteoporosis se refiere, especialmente en mujeres que consumen calcio en cantidades adecuadas.

Mito: Las mujeres embarazadas o que intentan quedarse embarazadas deben evitar la cafeína.
Realidad: Los efectos de las bebidas con cafeína en los factores reproductivos han sido objeto de análisis en un gran número de estudios. Los datos indican que el consumo moderado de cafeína es inocuo tanto para la mujer embarazada como para el feto. Los resultados de estudios sobre el consumo de cafeína y el tiempo que transcurre hasta que una mujer se queda embarazada no aportan pruebas sólidas de que el consumo de bebidas con cafeína reduzca la probabilidad de concebir. En dos relevantes estudios realizados en EE.UU. no se halló correlación alguna entre el consumo de cafeína y el desarrollo del embarazo o posibles malformaciones del bebé. Además, otras investigaciones recientes demuestran que no existe relación entre la ingesta de esta sustancia y los abortos naturales o el crecimiento anormal del feto. No obstante, quedan sin aclarar los efectos de dosis elevadas de cafeína, por lo que se recomienda a las mujeres embarazadas moderación en su consumo (300 mg al día o 3-4 tazas de café instantáneo).

Mito: La cafeína tiene efectos negativos en la salud infantil.
Realidad:
En general, los niños tienen la misma capacidad de asimilar la cafeína que las personas adultas. Las investigaciones en niños muestran que el consumo moderado de alimentos o bebidas que contienen cafeína no desempeña un papel perceptible en la hiperactividad ni en los problemas de concentración. Sin embargo, en niños sensibles, el consumo elevado de cafeína puede producir efectos pasajeros como nerviosismo, irritabilidad o ansiedad.

Mito: La cafeína no tiene efectos positivos.
Realidad:
Se sabe que la cafeína despeja y aumenta la capacidad de atención. A menudo, se recomienda tomar una taza de café o té para combatir el sueño, especialmente a los conductores que realizan viajes largos, y mucha gente se toma su tacita después de comer antes de volver al trabajo. Algunos estudios han puesto de manifiesto que la cafeína también refuerza la memoria y las capacidades mentales.
Se han descubierto agentes antioxidantes en muchas bebidas con cafeína, en particular el té, y más recientemente en el café y el chocolate. Los antioxidantes tienen efectos beneficiosos en la salud, especialmente en lo relativo al corazón y la prevención del cáncer.
Algunos informes recientes indican que la cafeína puede resultar útil en el tratamiento de reacciones alérgicas debido a su capacidad de reducir la concentración de histaminas, que son las sustancias que hacen que el organismo responda ante el alérgeno. Desde hace tiempo, se sabe que la cafeína es beneficiosa para quienes padecen asma, aunque es preciso realizar estudios más detallados en este campo para obtener conclusiones definitivas.

Balance final
Tras décadas de investigación, la comunidad científica no ha probado que exista ninguna relación entre el consumo moderado de cafeína y los riesgos para la salud. Es decir, que podemos seguir consumiendo té, café y otras bebidas con cafeína siempre que lo hagamos con un poco de sentido común y moderación.

¿Qué se considera "un consumo moderado" de cafeína?
Un consumo moderado de cafeína en adultos son unos 300 mg al día. Para que pueda calcular lo que esto representa, aquí aparece el contenido de cafeína de los productos más comunes:


- Café instantáneo = 75 mg por taza de 190 ml
- Café = 85 mg por taza de 190 ml
- Té = 50 mg por taza de 190 ml
- Bebidas energéticas = 28-87 mg por vaso de 250 ml (con cafeína o guaraná)
- Algunos refrescos = 24 mg por vaso de 250 ml
- Chocolate = 5,5-35,5 mg por barra de 50 g

Artículo cedido por European Food Information

Una altre manera de veure els negocis

12-abril-2003 per

M’agrada parlar de negocis, saber què pensa la gent que està al front de les empreses i que, com jo, s’il·lusiona i es desencanta amb molta facilitat. L’empresa és dura, no perdona, moltes vegades m’he preguntat si realment val la pena …

Després he arribat a la conclusió que no serviria per una altra cosa …

Deixem a part la filosofia i anem per feina. Parlem del fracàs. Tots els empresaris tenim por al fracàs. Tots recordarem les vegades que hem desitjat una cosa i n’hem aconseguit una altra.

Tots hem suspès algun examen i tots hem vist fracassar projectes que teníem de qualsevol tipus.

Doncs bé … ara és el moment de canviar … en lloc de la paraula ‘fracàs’ hem d’utilitzar la paraula ‘resultat’, ja que en realitat és el que succeeix. No hi ha fracassos, tan sols resultats.

Hem d’aprendre de totes les experiències. Els triomfadors no veuen el fracàs, no creuen en ell i per a ells no existeix.

Causes del fracàs i maneres de vèncer-les
Hi ha moltes causes, però crec que aquestes són les principals i més quotidianes. Hem de conèixer-les, superar-les i així podrem eliminar-les com a obstacle en la carrera cap a l’èxit.

Culpar els altres, és un truc molt vell i que s’utilitza molt perquè no assumim el 100% de responsabilitat dels nostres actes i resultats.

Culpar-nos a nosaltres mateixos, és el contrari del primer punt. ¿Per què vaig ser tan beneit? ¿per què sempre he de fotre la pota?. És una manera de pensar dolenta i perillosa.

No tenir cap fita. Hem de saber on anem si és que volem arribar a algun lloc. És molt fàcil anar a la deriva. Marquem-nos clarament la nostra meta. Aprofitem al màxim qualsevol situació. Hem de saber què volem i no ens ha d’importar donar les voltes que calgui per aconseguir-ho.

Desistir massa aviat. És a dir, donar-se per vençuts en l’intent. És de beneits desistir quan portem la davantera, però també és de beneits desistir quan ens hem quedat molt enrera. Es requereix molta voluntat per resistir una mica més, però sempre valdrà la pena, no ho dubtis.

La il·lusió de l’èxit. No ens deixem enganyar per un esdeveniment o un èxit ràpid. Napoleó va dir:’‘ El moment més perillós arriba amb la victòria ‘.

Com a conclusió suggereixo que ens mentalitzem que el fracàs no existeix. Tan sols existeixen els resultats. Les nostres accions sempre produeixen resultats, si no són els que esperàvem, només hem de modificar les accions i obtindrem nous resultats.

[ (c) C E S I ]

CESI Grup

CESI Grup

Opcions:

Categories:

Recerca d'Articles:

Arxius:

abril 2003
dl dt dc dj dv ds dg
    mai »
 123456
78910111213
14151617181920
21222324252627
282930  

Altres:

— El periodismo consiste esencialmente en decir 'Lord Jones ha muerto' a gente que no sabía que Lord Jones estaba vivo.

Patrocinadors:

CESI-Informàtica

CESI

Garatge Sala

WaterCenter

Olympia 2

Mauné Sabaters

Restaurant La Vela

Vidres Empordà

18 queries. 1.732 segons