Cap al 1875, al carrer Gatillepis, avui Álvarez de Castro, Florenci Marimont confeccionava espardenyes manualment amb gran afany, la nostra popular espardenya empordanesa que tant ens ha identificat arreu del món. Era ‘Can Florenci espardenyer’. Uns anys més tard, la seva filla Teresa es va casar amb Carles Mauné, també espardenyer, i al 1939 van traslladar la botiga al carrer Lasauca sota el nom de Calçats Teresa Marimont. A partir de 1950, el seu fill Florenci Mauné es va fer càrrec del negoci i, amb el temps, va prendre el nom de Calçats Mauné. Finalment, la quarta generació no va trencar la saga i Montserrat Mauné, filla de Florenci, es va posar al capdavant del timó, fundant, al 1984, el Cent Peus, que al març de l’any 2000 va passar a dir-se Mauné Sabaters per conservar aquest cognom, fascinadament consolidat des de fa dècades.
Avui, després de més de 100 anys de tradició familiar, Montserrat Mauné manté viu i palpitant un projecte que el besavi Florenci va començar amb les seves pròpies mans. Les espardenyes empordaneses, sense cap mena de dubte, continuen essent el seu símbol més preuat, i així ho demostren quatre espardenyes de més d’un metre penjades a l’exterior de la botiga, situada al carrer Lasauca 15 de Figueres. Malgrat que els temps han canviat, la professionalitat, la vocació de servei i la cura pels peus continuen essent les màximes de la botiga d’avui, que ha calçat a petits i grans de tota la comarca -incloent el mateix Salvador Dalí- i, fins i tot, ha venut espardenyes a països com Portugal, França i Itàlia. A Mauné Sabaters, el benestar dels teus peus (i, sobretot, la teva comoditat) és essencial, perquè saben que, al cap i a la fi, la vida es fa caminant…
Com molt bé diuen: ‘Potser no anem tant a peu com abans, però seguim anant amb sabates i, ves per on, fins i tot amb espardenyes’.
Si voleu saber més coses consulteu la seva Web a: www.maunesabaters.com
Encetem aquest apartat de matemàtiques per intentar treure la creença popular de que són una de les assignatures difícils. Estic convençut que si ens hi acostem amb una actitud positiva descobrirem que són apassionants, curioses i que en elles radica la mateixa essència de la vida (uffffff, potser m’he passat… però ja ho anirem descobrint).
El número 12
Estic totalment d’acord amb el Sr. LAPLACE de que la humanitat ha comès un error difícilment reparable, em refereixo a agafar el sistema decimal (base 10) com a base del sistema de numeració.
Segurament el problema va ser que la calculadora natural que sempre portem al damunt, les nostres mans, van guanyar la partida a la lògica. Si avui dia seguíssim el mateix raonament i, tenint en compte que tots els càlculs els fem amb la calculadora, potser hauríem d’instaurà el sistema binari (0,1). Bé, no m’enrotllo més, intentaré explicar perquè crec que hauria d’haver guanyat el sistema dotzecimal (no sé si és diu així en català, en castellà hem sona més: duodecimal). Entrem en matèria:
- És el número d’unitats de la dotzena.
- És el número de mesos de l’any.
- Els dies tenen 2 dotzenes d’hores; les hores tenen 5 dotzenes de minuts i, els minuts 5 dotzenes de segons.
- Les divisions dels cercles tenen 30 dotzenes de graus (360º).
Seria més convenient realitzar càlculs amb base-12, ja que és divisible entre 2, 3, 4 i 6 ( el 10 tan sols és divisible entre 2 i 5).
Els avantatges del sistema són clares si considerem que en aquest sistema un número que acaba amb zero (0), és múltiple de 2, 3, 9 i 6.
En el nostre sistema tan sols fraccions de la forma 1/2, 1/4, 1/5, 1/20 …, es converteixen en decimals finits; en el sistema dotzecimal es poden escriure sense denominador moltes més fraccions: 1/2, 1/3, 1/4, 1/6, 1/8, 1/9, 1/12, 1/16, 1/18, 1/24, 1/36, 1/48, 1/72, 1/144, … que es representen respectivament: 0.6: 0.4; 0.3: 0.2; 0.16; 0.14: 0.1; 0.09; 0.08; 0.06;0.04: 0.03: 0.02; 0.01, …
D’altra banda seria un error pensar que la divisibilitat d’un número depengui del sistema de numeració amb què està representat. Si tenim un plat ple d’olives i les podem separar en 5 pilots iguals, aquesta propietat d’elles, no es modifica pel fet de que ho representem amb un o altre sistema de numeració, o amb lletres, o amb qualsevol altre sistema.
Davant els grans avantatges del sistema dotzecimal el gran matemàtic francès LAPLACE va dir: ‘ La base de nuestro sistema de numeración no es divisible entre 3 ni entre 4, es decir, entre dos divisores muy empleados por su sencillez. La incorporación de dos nuevos símbolos (cifras) daría al sistema de numeración esta ventaja; pero tal innovación sería, sin duda, contraproducente. Perderíamos la utilidad que dio origen a nuestra aritmética que es la posibilidad de calcular con los dedos de las manos’.
En el seu llibre ‘Exposición de un sistema del mundo’ realitza la subdivisió decimal dels angles; anomena grau, no a la norantena, sinó a la centèsima part d’un angle recta, minut a la centèsima part d’un grau, etc. També comenta que la uniformitat del sistema de mesures, requereix que el dia estigui dividit en 100 hores, l’hora en 100 minuts i el minut en 100 segons.
En temps pre-revolucionaris, en les coses que es compraven als comerços ambulants o a botigues particulars, especialment de província, es veien tot sovint unes lletres indesxifrables, per exemple: ao / f ea
Es tractava de dues claus: una era el preu de cost de la mercaderia i l’altra el preu de venda. D’aquesta manera, el comerciant podia calcular quant podia rebaixar el preu en el cas que el client li demanés descompte.
El sistema era molt senzill. El venedor escollia qualsevol paraula de 10 lletres diferents: per exemple: ‘feudalismo’. La primera lletra de la paraula representava el número 1, la segona el 2, i així successivament fins l’última lletra, que representava al 0. Amb l’ajuda d’aquestes lletres-xifres condicionals el comerciant anotava damunt les mercaderies, el seu preu, guardant en estricte secret ‘ la clau’ del seu sistema de beneficis.
Seguint amb l’exemple anterior on l’anotació era: ao / f ea significava que la mercaderia li havia costat 50 cèntims i que el preu de venta al públic era de 1 euro i 25 cèntims (jejeje …comentari actualitzat, abans eren 50 kopeks i 1 rublo i 25 kopeks).
f e u d a l i s m o
1 2 3 4 5 6 7 8 9 0
Els nois que aquest any han entrat a la Universitat mai van cantar ‘We are the world, we are the children’, i quan García Márquez va guanyar el Nobel ni tan sols sabien llegir.
No recorden la Guerra Freda i coneixen una sola Alemanya, encara que en el ‘cole’ els hi han explicat que ni havia dues.
Per a ells la SIDA ha existit tota la vida.
Mai van jugar amb el Spectrum ni l’Atari; i mai han tingut un tocadiscs.
La pel·lícula Star-Wars la veuen bastant falsa i els efectes especials patètics.
La majoria no han vist mai un televisor en blanc i negre, fins i tot no poden entendre com es podia veure la ‘tele’ sense un comandament a distància.
Per a ells els patins sempre han tingut les rodes en línia.
I no parlem de la normalitat amb què veuen els telèfons mòbils i els ordinadors.
No han gaudit de ‘Barrio Sésamo’, ‘El Llanero Solitario’, ‘Mazinger Z’ ni ‘ Pipi Calzaslargas’.
Per ells en Michael Jackson sempre ha estat blanc; i ¿ com vols que creguin que en Travolta podia ballar amb aquesta panxa ?
Veuen en l’Estaca d’en Lluís Llach una cançó de gran contingut eròtic:
Si jo l’estiro fort per aquí
i tu l’estires fort per allà,
…..
Però, Siset, fa molt temps ja,
les mans se’m van escorxant,
…
ell qui sap cap a quin indret
i jo a sota el portal.
Símptomes de que t’estàs tornant vell:
- Quan entens el text anterior i somrius …
- Quan, si ets home, per fi ets capaç de dir-li NO a una dona … sense remordiments.
- Quan, si ets una dona, per fi ets capaç de dir-li SI a un home … sense remordiments.
- Quan fas esport i, tot orgullós, expliques a tot el món que en fas.
- Quan hi ha medicaments en la tauleta de nit.
- Quan la virginitat fa molt de temps que ja no és tema de conversa.
- Quan els nens, amb qui fins fa poc tenies certa complicitat, ara et diuen ‘senyor’, et tracten de vostè … o, encara pitjor, et diuen ‘tiet’ (‘oncle’).
- Quan necessites molt més temps que un matí per recuperar-te d’una nit de ‘juerga’.
- Quan tu mateix penges la tovallola desprès de dutxar-te.
- Quan et molesta que un altre deixi la pasta de dents destapada.
- Quan els teus nebots saben més que tu d’ordinadors.
- Quan els fills del teu germà(ana) et demanen cigars.
- Quan vas a la platja i pots passar-te tot el dia sense banyar-te.
- Quan veus els partits i concerts per la tele, en lloc d’anar a veure’ls en directe.
- Quan, per fer esport, compres roba que et tapi en lloc d’ensenyar.
- Quan prefereixes veure un amic en lloc de parlar amb ell hores i hores per telèfon.
- Quan ja saps el què vols.
- Quan desprès de llegir aquest article, decideixes enviar-lo a un amic que segur que li agradarà.
Amics … ens estem tornant vells !!!
Salut i somrieu … perquè encara som joves de cor.
- ¿Qué tal tu hija?
- Bien, se ha echado un novio que creo que es músico.
- ¿No lo sabes seguro?
- No, lo digo porque viene, toca y se va.
Aunque bastante trillada, la clásica metáfora que señala que allí donde algunas personas ven un vaso medio vacío, otras ven uno medio lleno, es la que más se ajusta para describir a los optimistas. Veamos cuales son sus características.
Para los optimistas, poco importan las condiciones externas. De hecho, esta característica debe ser buscada en el interior de las personas, y no en su exterior. Si el contexto en el que se manejan les resultara favorable en un 100 %, no serían optimistas, sino realistas. Pero la gente que goza de este privilegio, se destaca justamente por ver la luz… en la oscuridad.
¿De que está hecho un optimista? Aunque a la comunidad académica le cueste llegar a un acuerdo, se podría decir que posee algo de genética, actitud, y aprendizaje. Muchos pueden no poseer las dos primeras cualidades, pero todos son capaces de lograr la tercera. Esto significa que, para poder ver las cosas desde un ángulo más favorable, es necesario tomar la responsabilidad de cambiar la mentalidad en cada una de las situaciones que nos depara la vida.
Para un optimista, la vida entera es un desafío, y las dificultades potencian y desarrollan su confianza. Por supuesto que no están ajenos a las frustraciones, el dolor, la bronca, la enfermedad o el temor, pero, junto a estos sentimientos, desarrollan una predisposición a ver el costado positivo de las cosas.
Frente a los obstáculos, sólo piensan en la forma de sortearlos. Frente a la adversidad, sólo buscan una segunda oportunidad. Por eso, es un error pensar que es imposible ser optimista en los tiempos actuales, donde reina la desocupación, los “bolsillos flacos”, y la angustia. Es justamente en esos momentos cuando se pueden poner en práctica las buenas actitudes.
Gracias a esto, no son pocos los optimistas que consiguen transformar una visión positiva en una realidad positiva. Existen, incluso, pruebas científicas que avalan esto último. Por caso, una investigación de la Universidad de Pittsburg logró demostrar que aquellos pacientes que mostraban mayor optimismo en un estudio inicial, vivían mejor y durante más tiempo.
Pero al margen de los estudios científicos, todos sabemos que, frente a un mismo hecho, las personas no siempre reaccionan de la misma manera. Están aquellos que frente a un corte de luz, por ejemplo, sólo empiezan a maldecir y malhumorarse, mientras que otros lo aprovechan para prender unas velas y disfrutar de una cena distinta.
O, yendo a casos muchos más extremos, no son pocas las personas que luego de sufrir un accidente o una enfermedad severa, lejos de deprimirse por lo que el destino les deparó, lo viven como un nuevo comienzo, que les permitió lograr una mejor comprensión de la vida misma.
Según escribe el especialista Daniel Goleman en su Best-Seller La inteligencia emocional, todas las personalidades exitosas, desde los deportistas hasta los músicos, tienen en común un punto: la capacidad de motivación personal para llevar a cabo una rutina de entrenamiento que les permita llegar al podio.
De esta forma, el talento y la capacidad innata, solo serían un rasgo de esas personalidades, pero poco les serviría si no poseyeran el entusiasmo y la persistencia para desarrollar al máximo esas características.
Convirtiéndose en un optimista
Todos pueden llegar a ser optimistas… si creen que lo lograrán. Como señalamos, es fundamental empezar a cambiar las propias actitudes mentales, en cada uno de los aspectos de nuestras vidas.
Para esto, se puede comenzar por modificar el lenguaje, por ejemplo erradicando el “no” como comienzo de cualquier frase, aunque sea afirmativa.
Luego, es fundamental vincularse con personas entusiastas, que le puedan demostrar cuáles son sus fórmulas personales para ver la luz al final del túnel. En todos los casos en los que deba enfrentarse a pérdidas, piense finalmente en lo que ganó, por poco que sea.
La queja y el reproche deben ser utilizados solo si mediante ellos se puede ganar algo. Además, es necesario demostrar gratitud por todo lo que posee, revalorizando todas esas cosas.
Y por sobre todo, no disminuirse frente a las dificultades, asumirlas como un desafío inevitable, y pensarse a sí mismo como alguien que puede resolver los problemas, buscando alguna de las múltiples, aunque escondidas, soluciones que pueda llegar a tener.
[ (c) C E S I ]
| dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
|---|---|---|---|---|---|---|
| « oct | des » | |||||
| 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 |
| 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 |
| 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 |
| 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 |
| 29 | 30 | |||||
— El periodismo consiste esencialmente en decir 'Lord Jones ha muerto' a gente que no sabía que Lord Jones estaba vivo.
18 queries. 0.152 segons