Endevinar el número pensat:
El company pensa un número de tres xifres (pot ser més gran si vols!) i haurà de dividir-lo mentalment per 2; la meitat obtinguda dividir-la per 2 i així successivament (si dona un número imparell li treu una unitat), a cada divisió que faci marcarà en un paper una ratlla vertical si divideix un número imparell, i horitzontal si divideix un número parell. Al final de les operacions s’obtindrà un dibuix com el següent:

Fixem la mirada detingudament en el dibuix i li diem el número que ha pensat: 137
¿Com ho hem sabut?. El mètode (quan se sap) resulta senzill si partim de la base que l’última ratlla sempre indicarà el número 1, només hem de duplicar successivament, sense oblidar d’afegir una unitat on correspongui. L’exemple anterior seria així:

Senzill, no?. Doncs, encara es pot fer d’un altra manera… aplicant el sistema binari !!!.
Considerant que les ratlles horitzontals correspondran al 0 (ja que la divisió entre 2 no dona residu) i les verticals a l’1. Seguint l’exemple tindrem:

Que llegit de dreta a esquerra ens dona el número: 10001001
Per tant, el resultat en decimal:

Hem de fer constar que el número representat per la unitat en l’última divisió també s’ha de marcar amb una ratlla vertical.
Enguany, el restaurant Mas Pau d’Avinyonet de Puigventós compleix 30 anys i, per celebrar-ho, s’han programat tot un seguit d’actes mensuals que tenen com a protagonistes algunes de les persones que han contribuït a escriure la seva història.
Tot va començar ara fa tres dècades, quan la Núria Serrat i en Jaume Reig van adquirir i restaurar una masia del segle XVI, ubicada al bell mig de camps de conreu de l’Alt Empordà, per lliurar-se a l’exercici de la gastronomia elaborada amb gran cura i dedicació. Després de 20 anys, i amb una estrella Michelin a l’esquena, Toni Gerez (cap de sala) i Xavier Sagristà (cap de cuina) prenen les regnes de l’establiment al 1994 i, des d’aleshores ençà, ens han regalat plats de luxe servits en un entorn difícil d’oblidar. Al restaurant Mas Pau cada tast és un elogi a la cuina empordanesa, que se’ns presenta tenyida amb un aire modern i vanguardista, però absolutament basada en productes de la terra. Verdures i hortalisses cultivades a l’horta empordanesa, peix de la badia de Roses, bolets, pollastres o ànecs són les petites grans delícies que ens ofereix el nostre entorn amb les quals aquests dos professionals en majúscules vinguts d’El Bulli fan vertaderes proeses.
La masia, situada a tan sols quatre quilòmetres de Figueres, a la carretera que porta a Olot, està decorada amb valuoses peces d’antiguitat de diferents generacions, i el seu entorn paisatgístic, de caire rural, és realment immillorable. Dins del recinte que pertany a la casa, uns immensos jardins florits i unes llargues terrasses esteses al sol (amb piscina i zona d’esbarjo per a la mainada) fan d’aquest emplaçament un autèntic paradís on es pot gaudir d’un bon dinar o sopar, d’una celebració de somni o, per què no, d’una copa de la millor selecció de vins.
Diverses sales plenes d’encant amb taules vestides d’un blanc immaculat i plats de color plata resten preparades per acollir grups de 10 fins a 200 persones i, a més, 20 habitacions suite equipades amb totes les comoditats i decorades seguint la línia del restaurant conformen l’hotel Mas Pau, pensat per allargar el benestar de tots aquells que s’apropen a descobrir la cuina i el savoir fair de Sagristà i Gerez.. Sens dubte, les cambres situades a la torre de Mas Pau, de 25 metres d’alçada, esdevenen el mirador més espectacular del lloc.
Ha estat així, doncs, com el restaurant hotel Mas Pau ha arribat a fer 30 anys d’història i, precisament per això, en Toni Gerez i en Xavier Sagristà han volgut celebrar-ho al costat de persones sense les quals aquest paradís gastronòmic no hauria estat possible. Amb aquesta idea, el tercer dijous de cada mes (excepte juliol i agost) diferents cuiners i cuineres vinculats amb Mas Pau o amb la cuina empordanesa en general s’aproparan als fogons del restaurant per elaborar tot un seguit d’exquisideses per a clients i amics.
L’aventura començarà el 21 d’abril amb un sopar en què la Núria Serrat oferirà el millor de la seva cuina en record dels 20 anys que va passar al front de Mas Pau. Després, el 19 de maig, els professors de l’escola d’hostaleria Sant Narcís de Girona delectaran als assistents amb un menú modern i totalment vinculat a la terra.
El 16 de juny és el dia de Francesc Guillamet, carismàtic fotògraf empordanès amic de la casa al qual li volen retre un sentit homenatge. Per a ell cuinaran el mateix Xavier Sagristà que, per a l’ocasió, compartirà cuina amb el xef Kristian Lutaud. Aquest dia els postres els signaran la família Torreblanca, de la prestigiosa pastisseria Totel, a Elda (Alacant).
Entrat ja el mes de setembre, després de l’estiu, en concret el dia 15, l’equip de cuiners de l’escola d’hostaleria de Vilamalla serà l’encarregat de preparar el sopar, que estarà precedit per les delicioses tapes que elabora Carles Abellán.
El 20 d’octubre la cuinera de Ca’l Gran de Lladó oferirà un tastet de cuina tradicional empordanesa, mentre que el pastisser i xocolater Kristian Escribà s’encarregarà de portar les postres a taula.
El següent mes, el 17 de novembre, tres joves cuiners que han format part de la cuina de Mas Pau durant els últims 10 anys al costat de Xavier Sagristà i Toni Gerez (Rafael Clarasó, Paco Martínez i Jordi Sala), oferiran un altre àpat de celebració.
I la traca final arribarà el mes de novembre amb la presència de Ferran Adrià, un dels mestres de Sagristà i Gerez, que delectarà tothom amb una mostra de les seves creacions culinàries més selectes.
Paral·lelament, com no podia ser d’una altra manera, els vins també s’inclouran en aquesta celebració gastronòmica tan especial, de manera que el tercer dimecres de cada mes els vins de la D. O. Empordà oferiran una cata comentada dels seus productes acompanyada del tast d’una selecció d’exquisits formatges catalans, els quals també seran servits en els àpats del mes que els correspongui. Les primeres bodegues en visitar Mas Pau seran, doncs, les bodegues Espelt (el 20 d’abril), i després s’hi afegiran Mas Estela Selva de Mar (el 18 de maig), Oliver Conti (el 15 de juny), Castell de Biart (el 14 de setembre), Masia Serra (el 19 d’octubre), Martí i Fabra-Carreras (el 16 de novembre) i Peralada (al mes de desembre).
…Tot, per celebrar, al costat dels qui més s’estimen Mas Pau i dels qui l’han vist -i l’han fet- créixer, un trentè aniversari com cal, farcit de noms destacats en negreta dins el panorama gastronòmic nacional i internacional, els quals elaboraran plats que han fascinat els paladars més capritxosos. Un autèntic regal d’aniversari!.
Et puc assegurar que no n’hi ha cap que es mogui, és un efecte òptic !!!.
Os lo voy a poner fácil, que quereis que os diga.
Las preguntas son fáciles y el truco aquí es juntar la mayor cantidad de puntos posibles.
Por favor, NO me hagais quedar mal !!
Preguntas:
1. ¿Cuánto duró la Guerra de los Cien Años?
2. ¿Qué país fabrica los sombreros de Panamá?
3. ¿De qué animal obtenemos la tripa de gato (catgut) usado en cirugía?
4. ¿En qué mes celebran los rusos la Revolución de Octubre?
5. ¿De qué están hechos los pinceles de pelo de camello?
6. ¿De qué animal procede el nombre de las Islas Canarias, que están en el Atlántico?
7. ¿Cuál era el nombre del rey Jorge VI?
8. ¿De qué color es el ave llamada pinzón púrpura?
9. ¿De dónde provienen las grosellas chinas?
10. ¿Cuál fue la duración de la Guerra de los Treinta Años?
Terrorismo Internacional
Por favor: se pide su colaboración.
El presidente de USA nos ha pedido unirnos a una causa común a todos: enfrentar al fundamentalismo islámico.
Es bien sabido que los musulmanes se oponen al consumo de alcohol y consideran un pecado ver desnuda una mujer que no sea la suya.
Por eso, se hace el siguiente llamado:
Que el próximo lunes, durante toda la jornada, las mujeres se desnuden en la oficina y todos los hombres las persigamos con una cerveza/vino/
whisky en la mano.
Así, detectaremos a los terroristas fundamentalistas que se esconden en nuestras empresas.
Los Estados Unidos agradecen por adelantado nuestros esfuerzos en la lucha contra el terrorismo musulmán.
Han trascendido algunos memos y notas adjuntos a los documentos a fotocopiar que han causado problemas a algunos de nuestros compañeros de trabajo en sus hogares.
A manera de ejemplo, se citan algunas frases que será mejor evitar en el futuro:
1) Por favor Walter, házmelo lo más rápido que puedas, porque el gerente quiere acabar cuanto antes.
2) Daniel, se bueno….házmelo como ayer, venga!!
3) Juan,…hazme cuatro rapidito. Pero bien, como tú sabes.
4) Iván, por los dos lados, y fíjate bien que por detrás tiene que entrar todo.
5) Jorge, házmelo primero a mi, que lo mío es superurgente.
6) Te pido especialmente que cuando la saques, se vea lo mejor posible.
7) No necesito que la saques rápido, pero si que salga bien.
8) Presta atención, no me la pongas en la cola… tengo retraso.
9) Mira que es ancha y larga, pónmela derechita para que no quede nada afuera.
10) Manuel, urgente!! ¿Me la puedes meter en el medio sin que nadie se entere y sacármela rapidito?
No hay duda que esto se presta a errores !!
De tots són conegudes les virtuts de l’oli d’oliva però el que us exposaré a continuació potser no ho és tant.
Primer de tot: NO a l’Oli de Pinyolada (‘Orujo’).
L’Oli d’Oliva s’obté de la premsada de les olives.
L’Oli de Pinyolada (‘Orujo’) es fabrica a partir dels residus sòlids desprès de la primera pressió i centrifugat (quelcom d’oliva i ossos), en aquest procés s’utilitzen habitualment dissolvents i en el procés d’escalfament posterior per evaporar aquests dissolvents es pot originar una toxina anomenada ‘benzopireno’. Per tant, fugiu d’aquests tipus d’olis.
A continuació us explico el que m’ha conduït a escriure aquest article:
Un bany hidratant i súper relaxant.
A la banyera plena d’aigua calenta, afegeix unes 2 o 3 cullerades soperes d’oli d’oliva verge. Remena bé i … a dins!. Relaxa’t durant un màxim de 15 minuts. Els últims 5 minuts dedica’t a fer un petit massatge per tot el cos començant pels peus. A continuació dutxa’t amb aigua calenta i acaba amb aigua freda. Eixuga’t bé amb la tovallola per treure les restes d’oli.
Fàcil i econòmic !!!.
La actitud correcta para lograr trabajar en equipo.
Aquí te decimos qué elementos necesitan estar presentes.
Tus emociones son la herramienta de trabajo que permitirá tu integración a un equipo, ya sea como líder o como colaborador.
De acuerdo con Hara Estroff –escritora y editora desde hace 20 años en el medio especializado Psychology Today– en este mundo es indispensable ser un buen jugador en equipo. Quien desarrolla esta característica señala que posee habilidades sociales para establecer relaciones abiertas y productivas con otros, de tal manera que puede concretar sus metas y objetivos en resultados.
También comenta que para ser un buen jugador del equipo, será necesario no sólo saber manejar nuestras emociones, sino también percibir las emociones de los demás miembros del equipo.
Estroff sugiere desarrollar las siguientes actitudes para poder mejorar el trabajo en equipo: flexibilidad, compromiso, crítica complementaria, lenguaje corporal, responsabilidad sobre nuestros actos y autoconocimiento.
1. La flexibilidad es importante en sus diferentes expresiones, como la tolerancia y el manejo del cambio. Será necesaria tanto para aceptar la opinión de un miembro del equipo, como para hacer frente a situaciones desconocidas o de incertidumbre.
2. El compromiso se deberá mostrar mediante la aceptación de las opiniones y sugerencias de los demás, amén de la sujeción de los gustos y opiniones individuales en aras del bienestar de todo el equipo –en esto las reglas forman un papel muy importante, pues dan estructura a la colectividad.
3. La crítica complementaria significa reconocer las aportaciones de cada miembro y también señala las que no son útiles para los demás. La crítica deberá de ser positiva, siempre acompañada de una sugerencia y dirigida al acto, no a la persona. Es decir, no es lo mismo señalar a alguien que ha caído su rendimiento en determinada área y proponerle metas para reactivarse, a recriminarle “eres un flojo”.
De la misma forma, el reconocimiento deberá hacerse patente cada vez que notemos una actuación destacada de algún miembro del equipo.
4. El lenguaje corporal, la escucha activa, el reconocimiento de la cultura y respeto por la misma, son habilidades que habrá que tener para que la otra personas sienta la confianza de mantener el compromiso de equipo y no se sienta atacada o expulsada.
5. La responsabilidad sobre nuestros actos se deberá demostrar mediante la aceptación de nuestros errores, sin culpar a otros por ellos.
6. El autoconocimiento es condición indispensable para integrar un equipo sólido. Identificar nuestras fortalezas y debilidades es un ejercicio obligado para todos, si nos interesa ser un jugador exitoso del equipo.
Desenvolverse en un equipo de trabajo es un elemento crucial para el crecimiento del ser humano, más allá del planteamiento empresarial acerca de la productividad. De acuerdo con Abraham Maslow, la pirámide que conforma al hombre está compuesta por las necesidades fisiológicas, de seguridad, de aceptación social, de autoestima y autorrealización.
Como podemos ver, la tercer necesidad en importancia es la de aceptación social, la cual tiene que ver directamente con la interacción que una persona tiene con diferentes grupos. Estos pueden ser equipos en los que la persona participe.
Una vez que has formado a un grupo de personas que se convertirá en equipo, observarás las siguientes etapas.
Ahora bien, no todos los grupos que se reúnen con la finalidad de constituir un equipo siguen esta ruta de forma natural. Muchos podrán quedarse estancados en alguna. Ahí es cuando se necesita un líder que sepa encauzar este desarrollo.
Para ser un buen jugador en cualquier equipo, es necesario no sólo saber manejar las emociones, también se requiere poder percibir y responder a las emociones de los demás. Sé flexible, esto es, capaz de ajustar tus propias demandas y gustos en aras del bien común. Sé tolerante ante las opiniones de los otros que no coinciden con las tuyas. Desarrolla tu capacidad de asimilación al cambio, para hacer frente a situaciones desconocidas o de incertidumbre. Implementa y respeta diversas reglas de convivencia.
Junto con tu nuevo equipo, practiquen la crítica complementaria, esto es, reconozcan las aportaciones valiosas y señalen los errores, pero sin caer en agresiones o en la crítica que no propone soluciones.
Crec que tots vam fer un Terrari més o menys sofisticat quan érem joves. Bàsicament consistia en crear una espècia d’hàbitat dins un recipient de vidre i posar-hi uns quants animals. Si els tractaves bé i els hi donaves menjar i beure seguien la seva vida en normalitat i sense més complicació.
Els temps canvien, actualment s’han inventat uns terraris més grans on hi posen una espècie de persones i tothom els pot observar mitjançant la TV, sí, estic parlant de Gran Hermano, La Isla de los Famosos, El Castillo de las Mentes Prodigiosas?, La Casa de tu Vida, etc.
N’estan fent molts d’aquests terraris, això vol dir que hi ha molta gent que els mira; jo crec que segurament devien faltar a classe quan eren joves i no n’havien fet mai cap ells mateixos i, per tant, pot ser una carència de la seva joventut.
Les conclusions en els de les persones són clares, si traiem el factor comú de la rivalitat i la intolerància, resultarà que:
- Si no els hi falta de res… tan sols pensen en sexe.
- Si han de sobreviure… primer són ells.
Per tant, en realitat sí que hi ha una gran diferència entre els terraris d’animals i els de les persones… els animals demostren més intel·ligència i capacitat per adaptar-se.
P.D.: Amb aquests programes també han aconseguit carregar-se el prestigi que tenia la paraula VIP (Very Important Person) o ¿potser ara volen dir Veure Imatges Patètiques?.
[ (c) C E S I ]
— El periodismo consiste esencialmente en decir 'Lord Jones ha muerto' a gente que no sabía que Lord Jones estaba vivo.
18 queries. 0.158 segons