eRevista… o no
Formar - Informar - Divertir

---

Quan aquesta tramuntanada amaini,
les flames deixin de devorar boscos,
el rugir dels avions es silenciï
i l’udol de les sirenes calli,
resseguirem camins cendrosos,
per paratge desolats, cap el nostre oasi.
Escombrarem les cendres del pati,
replantarem les flors al jardí
i els roures i les alzines a la vora del camí.

Quan aquesta tramuntanada minvi,
els troncs en brases s’apaguin,
la terra recremada es refredi
i els homes, extenuats, reposin,
invocarem una llevantada generosa
que dilueixi les cicatrius de la sequera
i esperarem que una primavera fèrtil
engendri les llavors supervivents
i acoloreixi aquest escenari ennegrit.

Quan aquesta tramuntanada s’encalmi,
ens traguem la por del cos,
el carbó de la pell
i el cel rogent dels ulls
exigirem als autors d’aquest avern
que cap més espurna salvatge
es descontroli de les seves mans
i pareixi un altre infern
que ens calcini el territori.

Autor: Carme LLaona (Pedret i Marzà - Agost 2006)